Posem-nos una mica de teoria química, l’alumini és el 3r element mes abundant en tota la terra, i considerat com a inocu durant moltissimes generacións. Pero actualment s’han fet estudis que desvetllen que aquest metall estimat i apreciat en tots els àmbits amaga bastants efectes negatius, tant per plantes, animals o fins i tot nosaltres, els essers humans.

Perqué s’ha apreciat aquest material durant tant de temps?

Durant els anys 4000aC a l’Àsia Menor s’utilitzava silicat d’alumini com a materia prima per fer ceràmica. Altres cultures com la Egipcia o la Babilonica utilitzaven altre compostos d’alumini com a material per a fer argila, la seva obtenció va ser tan escasa durant aquestos períodes que va arribar a ser considerat un metall preciós. Pero aixo va canviar al 1807 quan l’alumini va passar a ser un element químic (Al). I per acabar amb la seva história a finals de segle XIX va començar la era de l’alumini on s’obenia mès facilment amb lo que va causar una baixada de preus d’aquest material.

Quines propietats te? 

L’alumini és un material lleuger, crea aliatges forts i resistents, dúctil i maleable fins al punt de poder crear fils fins i lamines convertint-lo en material per aplicacions diverses.

 

NEM AL GRA; 

Quins efectes té sobre el cos ingerir aliments que han estat en contacte amb instruments de cuina fet amb alumini?

Els instruments de cuina amb superfície d’alumini ja no es ven per cuinar, ja que la seva presència al cos humà està relacionada amb diferents malalties, com l’Alzheimer

Ara bé, hi ha evidències científiques que diuen que un consum  excessiu   d’alumini  pot ser  un  factor   desencadenat de malalties  com l’Alzheimer, ja que s’ha trobat quantitats anormals d’aquest element en neurones dels malalts.  Però també està  relacionat amb altres malalties  com anèmies, osteomalàcia  (ossos    tous), o   síndromes  neurològiques en  pacients amb  insuficiència renal  (no  poden  excretar l’alumini).

De  fet,   en   alguns    països s’ha prohibit la venda d’aquests estris  (França, Alemanya,   Regne  Unit,  Brasil). Es pot  trobar com fons  difusor en cassoles d’un altre material,  per  a  una  millor conducció de la calor, però sense estar en contacte amb els aliments, per la qual cosa no representen un risc per la seguretat alimentària.

Val a dir que  els estris  de cuina  no són  l’única font  de contaminació, però sí son els més  freqüents. Altres  fonts de   contaminació són:   aliments  processats (contaminats amb alumini), desodorants, pastes dentífriques, medicaments antiàcids,  aigües   lleugeres i  cigarretes amb filtre.

També s’han descrit  algunes  conseqüències per  intoxicació d’alumini  són:  irritació gastrointestinal, bloqueig de l’absorció de fòsfor, psoriasi, fibrosi, estrenyiment, in- hibició de l’absorció ferro i algunes vitamines.

Les olles i recipients d’alumini convencional poden alliberar sals d’alumini als aliments que  s’hi cuinen, especialment quan són àcids.

Quina sèrie de químics i elements tòxics desprenen els antiadherents?

Els antiadherents desprenen gasos tòxics i cancerígens si els inhalem, com també és tòxic el material en si quan l’ingerim a través del que pugui desprendre a l’aliment. El PFOA és un químic que es fa servir perquè s’hi adhereixi l’antiadherent, que és molt tòxic, però els antiadherents sense PFOA segueixen sent plàstics, cosa que els fa nocius per a la salut.

Cuinar a temperatures altes, llavors, és bastant perillós si utilitzem materials inadequats.

Sí. I no només per la contaminació de l’aliment, sinó perquè si cuinem l’aliment a temperatures altes, alguns nutrients es perden. Segons la manera com cuinem (al vapor, bullint els aliments, al forn, etc.) el gust i la textura d’aquell aliment variarà. A més, el gust dels aliments està relacionat amb la retenció de minerals d’aquell aliment: si en conservem els minerals, no necessitarem afegir tants condiments.

Com hauríem de cuinar per no malmetre els nutrients dels aliments?

Com més aigua, temperatura i estona estiguem cuinant les nostres verdures, més nutrients perdran. L’ideal seria evitar afegir aigua a l’hora de cuinar les verdures, i fer-ho sempre a menys de 90 graus, per preservar la quantitat més alta de vitamines i minerals possible. Hem de dir que no cal patir per la seguretat dels aliments −ni tan sols de les carns, peixos i ous− a l’hora de cuinar-los així, perquè segons estudis i informacions de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, quan l’aliment arriba als 70 ºC ja s’eliminen els bacteris que poden provocar-nos malalties.

Hem de oblidarnos de tots els estris d’alumini?

Definitivament no, després d’indagar i buscar varies posicions he descobert que hi han multiples postulats sobre el cas, no nomes en contra de l’alumini, sinó també en contra de la ceràmica, vidre i fins i tot l’acer inoxidable que tots fem servir a casa, així que simplement evitaria el seu us en cassos de possible risc.

http://setmanarisoller.cat/actualitat/opinio/estris-de-cuina.html

ALEIX SELLART